Autor
ANNA CABOT
Anna Cabot, metge especialitzada en pediatria, amb el focus posat en la immigració, viatja amb freqüència a Gàmbia i a Senegal com a cooperant. També a Grècia (Salònica), Itàlia (Lampedusa), el Líban, Egipte, i novament Grècia (Lesbos), per acostar-se a la cara més crua de la immigració, els sol·licitants d’asil, els refugiats. Afeccionada de sempre a l’escriptura, s’hi dedica amb major intensitat els darrers deu anys. L’any 2015 apareix «Pedra sobre pedra», i «Piedras», la versió castellana, amb Badia Bouia com a coautora. L’any 2017, «Veus sense refugi», amb la mateixa coautora, i el 2021 «Shabbúra és boira, al Caire», intrigant novel·la d’autoficció després d’una estada de cooperació al Caire.
En aquest nou projecte de ficció futurista, a través del viatge d’una dona, l’autora ens convida a sotmetre’ns a la voluntat de la natura, d’altra banda inevitable. I apunta a un horitzó de desolació i d’abús de poder, especialment despòtic sobre els desplaçats. Tot plegat alleugerit tan sols per la bellesa del món del gel i per rebel·lions individuals. Com sempre, amb una prosa ben construïda que manté la tensió del lector, i que és especialment potent a l’hora de comunicar emocions.
GEL
Després d’un segle d’escalfament global, desplaçaments massius i epidèmies encadenades, el món rep una onada inesperada de fred, acarnissat en algunes zones. La societat està ferida de mort pels aïllaments i les distàncies, i sense energia. És en aquest context que una dona, sumida en l’apatia i la desmemòria, que l’incapaciten per l’escriptura, ens explica en primera persona la seva voluntat de reeixir, tot fent una estada a un centre dels EUA, Rainbow. El contacte amb la cruesa del món del gel la sacseja salvatgement, però alhora hi va quedant atrapada. Com a rerefons, la cerca estèril d’un home a qui va estimar, que ha esdevingut fum.