Autor
RICARD FARRÉ BALDRICH
Ricard Farré Baldrich (Valls, 1988) és actor i director. Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i graduat en producció d’audiovisuals. Amant de les històries i de la gent, va debutar com a actor ja fa més de dotze anys. En els últims temps l’hem pogut veure en teatre, cinema i televisió, on ha participat en més d’una trentena d’espectacles («Sopa de pollastre amb ordi», «El somni d’una nit d’estiu», «L’avar», «L’hort de les oliveres»...), diverses pel·lícules («Any de Gràcia«, «El sexe dels àngels»...) i sèries de televisió («La Riera», «Amar es para siempre»...). S’ha endut diferents reconeixements per la seva carrera, entre els quals destaca el Premi BBVA de Teatre a millor actor per la seva actuació a «Les dones sàvies» de Molière. «Postres del dia» és el seu primer recull, on ens mostra la seva faceta més íntima i personal com a escriptor, entre poemes, pensaments i escrits curts, amb la fal·lera que lectores i lectors degustin a gust i facin seves aquestes tan singulars postres del dia.
POSTRES DEL DIA
«Postres del dia, poemes i escrits curts per digerir millor» és un recull de pensaments i vivències que s’han transformat en lletres i versos. Alguns per riure, altres potser per reflexionar, uns més nostàlgics, molts irònics, altres més folls i alguns fins i tot assenyats.
Amb la poètica de la mà, en format curt, nascuts d’una «paraula viva» amb naturalitat i sense pretensions, els versos han anat agafant vida com si fossin unes bones postres, cuinats amb gresca i amor, amb gustos i colors ben variats, perquè aquell petit moment del dia a dia sigui ben nostre, xalant cullerada a cullerada o paraula a paraula d'un gran colofó final, i si pot ser, amb una bona digestió.
S'ajunten aquí dues de les passions més conegudes de l’autor: les postres, que li donen nom però sense receptes, i la paraula, carregada de sentiment destil·lat.
Agrupats en típics tipus de postres, lletres i versos s'uneixen en diferents estils per ser llegits i digerits al gust del comensal, i és que ja ho diuen, ja: sempre queda un racó per a les postres.
Això sí, l'únic risc que es corre amb l'afany de degustar-los tots de cop és el d'acabar empatxat. Si això us passés perquè vostra gana és llépola de mena, que l'empatx us sigui poètic.
A bones postres, bones paraules!
Amb la poètica de la mà, en format curt, nascuts d’una «paraula viva» amb naturalitat i sense pretensions, els versos han anat agafant vida com si fossin unes bones postres, cuinats amb gresca i amor, amb gustos i colors ben variats, perquè aquell petit moment del dia a dia sigui ben nostre, xalant cullerada a cullerada o paraula a paraula d'un gran colofó final, i si pot ser, amb una bona digestió.
S'ajunten aquí dues de les passions més conegudes de l’autor: les postres, que li donen nom però sense receptes, i la paraula, carregada de sentiment destil·lat.
Agrupats en típics tipus de postres, lletres i versos s'uneixen en diferents estils per ser llegits i digerits al gust del comensal, i és que ja ho diuen, ja: sempre queda un racó per a les postres.
Això sí, l'únic risc que es corre amb l'afany de degustar-los tots de cop és el d'acabar empatxat. Si això us passés perquè vostra gana és llépola de mena, que l'empatx us sigui poètic.
A bones postres, bones paraules!