Autor
MANUEL CASTELLET
Manuel Castellet (Barcelona, 1943) és matemàtic de professió, excursionista per afició i amant de tot allò que afecta la terra i la cultura catalanes. Format a Barcelona i a Zuric (Suïssa), ha estat catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-2014), creador i primer director del Centre de Recerca Matemàtica (1984-2007) i president de l’Institut d’Estudis Catalans (1995–2002).
A part dels treballs de caire científic, ha publicat les obres «Llengua, ciència i cultura: crònica d’una passió matemàtica», «L’exili de la marededéu de Núria (1936–1941)», la novel·la «La mitra de l’exili» i, amb Rosa Anna Felip, «Mossèn, ens han pres la marededeu! El segrest de la marededeu de Núria» i «La no-extradició de Ventura Gassol».
ESTIRANT EL FIL DE LES PARAULES
Aquesta novel·la està inspirada en les cartes d’un soldat republicà a la seva muller durant la Guerra Civil, més de dues-centes, de les quals se’n reprodueixen alguns fragments, i en passatges de la vida dura i el judici sumaríssim d’un home del Pallars.
En Llorenç, un noi que l’any 1952 fa catorze anys, rep de la seva mare una capsa amb totes les cartes que el seu marit li havia escrit durant la guerra, des de la Bossa de Bielsa i del Front de l’Ebre; també, des del camp de concentració a Bilbao, acabada la guerra.
En Llorenç va creixent a l’escola i va llegint les cartes d’aquest home, que ell no recorda haver vist mai, i, de mica en mica, el va coneixent, el va admirant i l’acaba estimant. Però ningú sap què se’n va fer, d’ell, a partir del maig de 1939. Havia mort? Havia fugit a França? Se n’havia anat amb una altra dona? La seva cerca s’intensifica quan, un dia, a casa seva arriba una carta del Juzgado Militar de Causas, dirigida al pare.
En Llorenç, un noi que l’any 1952 fa catorze anys, rep de la seva mare una capsa amb totes les cartes que el seu marit li havia escrit durant la guerra, des de la Bossa de Bielsa i del Front de l’Ebre; també, des del camp de concentració a Bilbao, acabada la guerra.
En Llorenç va creixent a l’escola i va llegint les cartes d’aquest home, que ell no recorda haver vist mai, i, de mica en mica, el va coneixent, el va admirant i l’acaba estimant. Però ningú sap què se’n va fer, d’ell, a partir del maig de 1939. Havia mort? Havia fugit a França? Se n’havia anat amb una altra dona? La seva cerca s’intensifica quan, un dia, a casa seva arriba una carta del Juzgado Militar de Causas, dirigida al pare.