Autor
ALEIX CLOS MARÍ
Aleix Clos Marí (Barcelona, 1966) va créixer amb la sospita que el món era més interessant del que a casa li volien fer creure. Fa més de mitja vida que exerceix de professor d’institut, en aquesta pura meravella que és l’escola pública catalana. Des de sempre que llegeix i escriu, hàbits que li han esdevingut tan saludables com el caminar, abraçar les filles o mirar el paisatge. Tot i haver-ne comprovat la vàlua, és conscient que la vida rarament mostra la seva cara més intensa. També creu que d’això no en deu tenir culpa la vida mateixa, sinó més aviat els qui hi passegen —començant per ell mateix.
LES PARTS DE LA CASA
«Les parts de la casa» és un relat de relats, un conjunt de narracions que abasten 10 anys del món d’un noi qualsevol —des dels 8 de la infantesa fins als 18 de l’adolescència.
Cadascun dels textos duu per títol el nom d’una habitació o espai vinculat a l’habitatge. La casa fa de metàfora d’aquest període de construcció de l’individu. A mesura que la lectura avança, els diferents episodis ─aparentment fragmentats, relligats per la cronologia del jo─ es van articulant fins oferir un retrat emocionalment complex: el d’una persona que es descobreix i reconeix a través de la reinterpretació dels seus primers anys de vida.
Al llarg del passeig per aquesta “casa” trobarem la Barcelona de finals del XX, els familiars quasi mitològics des de la mirada del nen, l’aparició del sentit del ridícul, la tirania de les amistats per a l’adolescent sempre insegur, els primers brots d’amor o bé la presa de consciència de la pròpia sensibilitat.
Cadascun dels textos duu per títol el nom d’una habitació o espai vinculat a l’habitatge. La casa fa de metàfora d’aquest període de construcció de l’individu. A mesura que la lectura avança, els diferents episodis ─aparentment fragmentats, relligats per la cronologia del jo─ es van articulant fins oferir un retrat emocionalment complex: el d’una persona que es descobreix i reconeix a través de la reinterpretació dels seus primers anys de vida.
Al llarg del passeig per aquesta “casa” trobarem la Barcelona de finals del XX, els familiars quasi mitològics des de la mirada del nen, l’aparició del sentit del ridícul, la tirania de les amistats per a l’adolescent sempre insegur, els primers brots d’amor o bé la presa de consciència de la pròpia sensibilitat.