Autor
ALBERT FABÀ PRATS
Albert Fabà Prats (Tortosa, 1956) és ebrenc, però ha treballat durant molts anys a Santa Coloma de Gramenet, encara que a hores d’ara viu al barri barceloní de Sant Andreu. Llicenciat en Història Contemporània, mestre de català i sociolingüista. Ha treballat, fins fa poc, als Serveis Centrals del Consorci per a la Normalització Lingüística com a responsable d’Anàlisi i Avaluació. Ara és pensionista.
Publica sovint articles en revistes especialitzades («Revista de Llengua i Dret», «Llengua i Ús», «Treballs de Sociolingüística Catalana», «Idees», «L’Avenç«), com ara “Un balanç del procés” (setembre de 2019) o “El multilingüisme a l’Estat espanyol” (abril de 2023), tots dos a «L’Avenç» (el darrer conjuntamente amb el sociolingüista Joaquim Torres).
També ha col·laborat, amb el músic colomenc Josep Pasqual, en diversos espectacles poeticomusicals. «Coral romput» (2015), «Jo, Maiakovski» (2017) i «Els ulls dels pobres» (2024), amb fotografies de Joan Guerrero i textos de Pere Casaldàliga. En aquest darrer cas, de la mà, també, del músic Manolo Manzano. També ha presentat «Cançons de Raimon» (2022) a Santa Coloma de Gramenet.
Ha publicat els libres «A l’altra banda del Besòs. Cròniques colomenques» (1998-2003), «Les llengües a Catalunya», editat per la Fundació Bofill, i «Dietari ebrenc d’un bipolar», de l’any 2021, publicat per Quorum Llibres.
EN EL RECORD ENCARA
A «Dietari ebrenc d’un bipolar» l’autor concentrava l’atenció en els seus cicles emotius, arran de la seva bipolaritat, i en els preciosos paisatges ebrencs. Ara la desaparició recent dels seus pares (i també dels progenitors de la seva dona) el porta a centrar-se en la irrupció, de vegades sobtada, de la vella dama. Sense subterfugis, però evitant un to excessivament tràgic o dramàtic. Mirant la mort de cara.
Per acompanyar poèticament el recorregut dels gairebé tres anys d’aquest segon dietari s’insereixen, ben distribuïdes en tot el text, una àmplia selecció de les «Cançons de la roda del temps», de Salvador Espriu, que Raimon va musicar, amb saviesa.
El tema central s’acompanya d’altres, com ara alguns comentaris literaris, el seguiment de la vida política (tan intensa en els darrer temps), la guerra d’Ucraïna o Gaza i, de nou, algunes descripcions paisatgístiques. L’autor hi té una certa tirada.
Quant als comentaris literaris, l’atenció es concentra en «Quaderns deltaics», de Josep Igual; «Vida i destí», de Vasili Grossman (una mena de «Guerra i Pau», de la Segona Guerra Mundial), «Seixantisme», de Marta Vallverdú, «Lo Pas de l’Ebre», de Josep Bertomeu Polet, «La nostra cançó», d’Antoni Batista i els dietaris «Personal i transferible» i «Punxa de temps» de Raimon.
Que us vagi de gust.
Per acompanyar poèticament el recorregut dels gairebé tres anys d’aquest segon dietari s’insereixen, ben distribuïdes en tot el text, una àmplia selecció de les «Cançons de la roda del temps», de Salvador Espriu, que Raimon va musicar, amb saviesa.
El tema central s’acompanya d’altres, com ara alguns comentaris literaris, el seguiment de la vida política (tan intensa en els darrer temps), la guerra d’Ucraïna o Gaza i, de nou, algunes descripcions paisatgístiques. L’autor hi té una certa tirada.
Quant als comentaris literaris, l’atenció es concentra en «Quaderns deltaics», de Josep Igual; «Vida i destí», de Vasili Grossman (una mena de «Guerra i Pau», de la Segona Guerra Mundial), «Seixantisme», de Marta Vallverdú, «Lo Pas de l’Ebre», de Josep Bertomeu Polet, «La nostra cançó», d’Antoni Batista i els dietaris «Personal i transferible» i «Punxa de temps» de Raimon.
Que us vagi de gust.