Autor
ÀNGEL PAGÈS I RAMON MARTÍNEZ
Àngel Pagès i Ramon Martínez (Premianencs del 59) participen del fet musical des de la seva adolescència. Han compartit aventures i activitats relacionades amb la promoció de concerts i àmbits musicals al llarg de molts anys.
El repertori dels autors inclou experiències en el món dels fanzines («Macaco», «Kamikaze», «El Diari dels Smithee»), incursions en formacions musicals (en Ramon amb La Principal del Pla de l’Os, Freak&Do, Orquestra A La Carta, Oriol Tramvia i l'Àngel fent versions instrumentals amb Megafuzz), el veterà programa de Premià Media Sound System o en els col·lectius Taula Rodona, La Llamborda, Taller Obert d'Expressió, Glimpse i Amics d'Alan Smithee, entre moltes altres iniciatives amb epicentre a Premià de Mar.
Amb «Discothèque» (2025) el duet aplega un llarg recorregut definit per les relacions entre la música i els seus espais socials i geogràfics. Textos i imatges conflueixen en un relat inacabat del qual el factor vivencial i la memòria personal es combinen en una obra elaborada a quatre mans, com els propis autors han fet en altres ocasions i formats.
DISCOTHÈQUE
«Discothèque» és un conjunt de textos i imatges que ofereixen un relat compartit pels autors on hi trobareu algunes de les seves vivències, reflexions i experiències relacionades amb el fet musical. Aquest llibre funciona com un artefacte que combina l'assaig i la crítica cultural amb els records personals i vivencials, les imatges, els sons, la geografia i els itineraris que relacionem amb la música. Hi trobareu de tot i força: botigues de discos, concerts, espais sonors, locals, ràdios musicals, fanzines, llibres, personatges singulars, artistes i anècdotes curioses.
«Discothèque» també aporta una visió perifèrica de les escenes de la ciutat i dels centres neuràlgics de la història musical i alhora vol ser una reivindicació d'allò més proper (local i universal), sovint subcultural, realment viscut i perdurable.
«Discothèque» també aporta una visió perifèrica de les escenes de la ciutat i dels centres neuràlgics de la història musical i alhora vol ser una reivindicació d'allò més proper (local i universal), sovint subcultural, realment viscut i perdurable.