Autor
ALBERT FABÀ
Albert Fabà Prats (Tortosa, 1956) és ebrenc, però ha treballat durant molts anys a Santa Coloma de Gramenet, encara que a hores d’ara viu al barri barceloní de Sant Andreu. Llicenciat en Història Contemporània, mestre de català i sociolingüista. Actualment treballa als Serveis Centrals del Consorci per a la Normalització Lingüística com a Responsable d’Anàlisi i Avaluació.
Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades («Revista de Llengua i Dret», «Llengua i Ús», «Treballs de Sociolingüística Catalana», «Idees», «L’Avenç»,), com ara «Un balanç del procés» (setembre de 2019) o «Llengua, identitat i opcions polítiques» (maig de 2020), tots dos a la revista «L’Avenç» (el darrer conjuntament amb el sociolingüista Joaquim Torres).
Ha publicat els llibres «A l’altra banda del Besòs. Cròniques colomenques» (1998-2003) i «Les llengües a Catalunya», editat per la Fundació Jaume Bofill.
DIARI EBRENC D’UN BIPOLAR
A «Dietari ebrenc d’un bipolar», l’autor detalla amb precisió l’evolució dels cicles emotius associats a la malaltia bipolar que pateix, entre el maig del 2018 i el juliol del 2020. Cicles d’eufòria, però també de tristor, són els propis d’aquesta síndrome que, des del punt de vista tècnic, s’anomena «maniacodepressiva».
Però el dietari és, sobretot, un llibre ebrenc. L’autor, nascut a Tortosa, encara que ara viu a Barcelona, fa un repàs exhaustiu dels paisatges ebrencs. Les planes inacabables, els horitzons llunyans, els pobles allargassats, els paisatges deltaics. Els tarongerars i les hortes que voregen el riu. Les barrancades pregones de les aspres contrades del Port. L’estesa d’oliveres a les planes situades entre la vall de l’Ebre i els primers contraforts calcaris. O la serenor paisatgística de les terres altes.
Hi trobareu, a més, alguns dels seus records infantils i juvenils, i també els de la guerra civil del seu pare. Així mateix, es fa un recorregut literari per clàssics universals com «Guerra i pau», Shakespeare, «Camí de sirga», «El Decameró» o «El quadern gris», que són lectures que s’esdevenen en ple confinament. I és que el dietari es pot interpretar també com un recull dels sentiments que es produeixen en plena reclusió, ja que acaba, precisament, en el moment que l’autor torna cap a Tortosa per cuidar la seva mare, després de quatre mesos sense poder-ho fer.
Però el dietari és, sobretot, un llibre ebrenc. L’autor, nascut a Tortosa, encara que ara viu a Barcelona, fa un repàs exhaustiu dels paisatges ebrencs. Les planes inacabables, els horitzons llunyans, els pobles allargassats, els paisatges deltaics. Els tarongerars i les hortes que voregen el riu. Les barrancades pregones de les aspres contrades del Port. L’estesa d’oliveres a les planes situades entre la vall de l’Ebre i els primers contraforts calcaris. O la serenor paisatgística de les terres altes.
Hi trobareu, a més, alguns dels seus records infantils i juvenils, i també els de la guerra civil del seu pare. Així mateix, es fa un recorregut literari per clàssics universals com «Guerra i pau», Shakespeare, «Camí de sirga», «El Decameró» o «El quadern gris», que són lectures que s’esdevenen en ple confinament. I és que el dietari es pot interpretar també com un recull dels sentiments que es produeixen en plena reclusió, ja que acaba, precisament, en el moment que l’autor torna cap a Tortosa per cuidar la seva mare, després de quatre mesos sense poder-ho fer.