ESTIMA I FES EL QUE VULGUIS

Escrits de Pep Manté, militant de la vida
Per: PEP MANTÉ

279 / 235

Queden 0 dies

Cofinançadors 99

Ja han aportat (99)

  •  

    Vicenç Delos

    Posició
    • + de 25 Fan
    • + de 100 Patrocinador/a
    • + de 500 Apostador/a
    • + de 1000 Abonad@
    • + de 3000 Visionari@
    Aporta aquí:
    1
    Data
    01/12/2015
  •  

    CarmeloCarrillo

    Posició
    • + de 25 Fan
    • + de 100 Patrocinador/a
    • + de 500 Apostador/a
    • + de 1000 Abonad@
    • + de 3000 Visionari@
    Aporta aquí:
    3
    Data
    28/11/2015
  •  

    puigquim@hotmail.com

    Posició
    • + de 25 Fan
    • + de 100 Patrocinador/a
    • + de 500 Apostador/a
    • + de 1000 Abonad@
    • + de 3000 Visionari@
    Aporta aquí:
    1
    Data
    25/11/2015
  •  

    puigquim@hotmail.com

    Posició
    • + de 25 Fan
    • + de 100 Patrocinador/a
    • + de 500 Apostador/a
    • + de 1000 Abonad@
    • + de 3000 Visionari@
    Aporta aquí:
    1
    Data
    25/11/2015
  •  

    JOAN

    Posició
    • + de 25 Fan
    • + de 100 Patrocinador/a
    • + de 500 Apostador/a
    • + de 1000 Abonad@
    • + de 3000 Visionari@
    Aporta aquí:
    1
    Data
    25/11/2015
  • Anònim

    Posició
    Aporta aquí:
    3
    Data
    24/11/2015
Veure més

Autor

PEP MANTÉ

PEP MANTÉ
Pep Manté i Spa va néixer a Mataró el 8 de juliol de 1943.

Alumne del col·legi Valldemia, va entrar al moviment escolta, on va iniciar el seu compromís catalanista i revolucionari. Va cursar Dret a la UB i treballar al despatx laboralista d’Albert Fina.

Amb un grup de companys va posar en marxa la cooperativa ‘Col·lectiu Ronda’, bufet també laboralista i antifranquista i, posteriorment, assessor d’economia social i cooperativa.

Va tenir un fort compromís polític a la clandestinitat, al FOC, i en grups revolucionaris anticapitalistes, però veient que en la Transició els moviments extraparlamentaris fracassaven, va entrar a ICV, sobretot per intervenir en l’àmbit local.

En Pep va ser una persona molt polifacètica, que estimava apassionadament tot el que feia: l’advocacia al servei de les persones més febles i la defensa de represaliats polítics; el fort compromís cívic i polític que no deixà mai; l’impuls d’una nova economia més solidària; la música, tocant el saxofon a la Banda de Mataró; les festes populars, portant la Momerota; la solidaritat amb la comunitat de Masaya, Nicaragua; l’estimació vers la família i el gaudi de les moltes amistats que tenia, a les que sempre ajudava en moments de dificultat.

Li agradava molt el periodisme i durant anys va escriure una secció d’opinió setmanal al diari local, «Crònica de Mataró».

Va ser una persona molt popular i estimada a Mataró pels clients i les persones del seu entorn i també reconeguda pels seus adversaris, com un home coherent, alegre, valent, compromès i sacrificat.

Va morir el 20 d’agost de 2009, als 67 anys, a causa d’un tumor cerebral, que se li havia descobert cinc anys abans. La seva llarga malaltia va ser una lliçó de lluita, valentia i bon humor davant l’adversitat.

Ricard Jornet

Fa 8 anys
Moltes felicitats familia!!

un gran record d'en Pep!!

Ricard Jornet