Autor
ROSA MARIA ARRAZOLA
Rosa M. Arrazola (Barcelona, 1969) és poeta i artista plàstica. De dia ensenya llengua i literatura als adolescents i de nit es llança als abismes de l’escriptura poètica i la pintura. Unir les dues arts ha fet néixer el que ella anomena la quadresia, en què els versos s’acompanyen de colors més enllà del paper. Ha publicat «Els silencis escrits» (Grafein, 2009), «Llibre dels xiscles» (Paralelo Sur, 2013) i «Rai» (Món de Llibres, 2014) i també les «plaquettes» que posen veu a la seva obra pictòrica: «Quadremes de l'aigua» (2010), «Mosaic» (2011), «Respirs» (2012) i «Miques» (2014). D’altra banda, la seva obra ha obtingut diversos reconeixements com per exemple: Premi de la Vinya i el Vi 2012, per «En brut»; Premi Francesc Candel de Poesia, 2012 per «Marona»; Premi Esteve Albert de la Vila d'Argentona, 2013 per «Poma tocada»; Premi Miquel Àngel Riera, Ciutat de Manacor, 2014 per «Rai». Enguany ha estat finalista del Premi Miquel Arimany de les Masies de Roda amb l’obra «Constel·lada».
En els últims anys ha participat en diverses iniciatives des de la vessant de la creació plàstica com “Il·lustra un poema de mps”, del llibre «Sexe mòbil singular, SMS» de Marta Pérez i Sierra i també ha format part del Projecte Àgatha en l'antologia sobre l’autisme «Trenquem el silenci» amb poesia. A banda d’això, és membre del col·lectiu de dones creadores del barri de Gràcia de Barcelona que des del Projecte Minerva promou el reconeixement de les creacions fetes per dones.
«Nero, nero, nas», el llibre al qual doneu suport, va quedar entre les obres finalistes al Premi Joan Llacuna d’Igualada l’any 2013.
NERO NERO NAS
«Nero, nero, nas» és una carta al fill en forma de versos. Són poemes colpidors que parlen, des de la gestació, de les pors de la mare i el nen, que exposen de manera universal les inseguretats, les malalties i els anhels. Versos plens d’interrogants que s’omplen d’esperança en aquest camí de fer-se gran. De caire intimista, ple de tendresa i alguns tocs d’humor, el recull diu de l’amor que mai no caduca i s’acompanya de dibuixos del fill que es lliguen a les paraules de la mare ja per sempre.