RADIOGRAFIES

Per: picgualles

187 / 170

Queden 8 dies

Cofinançadors 124

  • Aportant 15,50 €

    Producte: 1 Quorum = 1 llibre reservat

    Si s’aconsegueix l’objectiu plantejat i el llibre finalment es publica, se’t comunicarà per correu electrònic i rebràs un exemplar a casa teva en un termini màxim de 120 dies a partir de la data d’anunci de la seva publicació.

    Aportar
  • Aportant 46,50 €

    Producte: 3 Quorums = 3 llibres

    Opció amb premi. Si s’aconsegueix l’objectiu plantejat i el llibre finalment es publica, se’t comunicarà per correu electrònic i rebràs els 3 exemplars a casa teva en un termini màxim de 120 dies de la data d’anunci de la seva publicació. També un quart llibre d’obsequi publicat per 9 Grup Editorial: «El cas Eduard Einstein», de Laurent Seksik.

    Aportar
  • APORTACIÓ LLIURE

    Aportació lliure

    Podràs introduir la quantitat amb la qual vols donar suport al projecte.
    Segons l'import que posis rebràs el número de llibres proporcional al PVP de cada projecte.

    Aportar

Autor

picgualles

picgualles
Picgualles és el «nom de plume» de Josep Manel Melo i Cabrera. O era al revés?
Va néixer a Armènia (Colòmbia) l’any 1959. És arquitecte i ha exercit la seva professió en l’àmbit privat i en el públic. A més de l’arquitectura ha explorat altres fórmules d’expressió artística. Ha tocat el baix en diferents conjunts, ha pintat retrats i ha escrit.
Com a escriptor s’ha expressat fonamentalment en el format del conte curt. «Radiografies» és el seu primer recull de relats.

Comparteix aquest projecte

Difon aquest projecte

  • Widget del projecte

    publica el widget del projecte

    Còpia i enganxa el codi a la teva web o blog i ajuda a difondre aquest projecte

    RADIOGRAFIES

    Obtingut

    110%
    187 / 170
    Obtingut
    187
    Queden
    8 dies
    Cofinançadors
    124
    187 110%
    Codi Embed

RADIOGRAFIES

«Algun cop havia arribat a veure les pacients i després, quan les comparava amb la seva radiografia, sempre em feia un fart de riure. Però això va ser només els primers temps, perquè, de mica en mica, aquelles imatges cada vegada anaven deixant més petja en mi. Vaig començar a pensar que, en realitat, aquella era la veritable imatge de la gent, la interior, la que més s’acostava a la seva ànima. I quan la contrastava amb la visió exterior, se’m feia difícil no adonar-me de la quantitat d’hipocresia que l’envoltava. La roba caríssima ben planxada, els rínxols de perruqueria i les cotilles impossibles, aquelles dones exuberants no deixaven de ser fràgils conjunts d’ossos recoberts de greix i de pell. Estic segur que aquelles reflexions d’infantesa em van ensenyar a valorar la fragilitat del regal immerescut que era la vida i a intentar viure-la intensament.»