Autor
IVONE PUIG ARTIGAS
Ivone Puig Artigas (Sabadell,1964) és llicenciada en Filologia Àrab i en Antropologia Social i Cultural, màster en Recerca Etnogràfica, Relacions Interculturals i Teoria Antropològica i es va doctorar en Antropologia Social i Cultural amb la tesi «Marroquins a les illes Pitiüses». Al llarg dels darrers vint anys, ha fet estades més o menys perllongades a Síria, Egipte, Tunísia i el Marroc per estudiar i per fer treball de camp, i els últims deu els ha viscut a cavall entre Catalunya, el Marroc i les illes Pitiüses.
Guardonada amb el IX Premi de Relats Curts Joan Castelló Guasch, atorgat pel Consell Insular d’Eivissa, per un compendi de cinc relats titulat «Allà on em duguin les onades» (Editorial Mediterrània, 2010). El 2013 va ser guardonada ex-aequo amb el Premi Baladre de Literatura de l’Institut d’Estudis Eivissencs, per «150 milles al sud d'es Cap», un compendi de quatre relats breus escrits al Marroc sobre la vida d’alguns dels seus habitants més marginals.
Durant les estades efectuades al Marroc entre el 2011 i el 2013, va escriure el dietari «Cròniques de Xauen», pel que va rebre una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dins del marc dels ajuts de Suport a la Iniciativa Cultural. És autora d’una novel·la pendent de publicació, «L’illa dels tres fars», i d’«A sol post», guardonada amb el 6è Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall.
CRÒNIQUES DE XAUEN
Les «Cròniques de Xauen», escrites en forma de diari epistolar, sorgeixen de l'experiència de l’autora, antropòloga, i del seu company com a residents al poble de Xauen (al nord del Marroc). El text s’inicia quan ella es troba immersa en plena redacció de la seva tesi doctoral sobre immigració.
El dietari no només descriu la vida de la seva autora al Marroc sinó que també aporta abundant informació sobre el context en què aquesta es desenvolupa i, en especial, sobre els diferents trets de la cultura nord marroquina. Amb un to distès, ocasionalment mordaç i fins i tot càustic, es descriuen amb un cert grau de detallisme els costums més rellevants del poble marroquí, les festes religioses de l'Islam, els ritus, les formes de religiositat popular, les creences, la gastronomia, la rutina de la gent corrent, els oficis artesans, les formes de gaudi, la forma de viure de la família, etc.
En definitiva, aquestes cròniques ens apropen a la humanitat d’un poble amb les seves mancances, petiteses, bondats i valors que, malgrat la seva proximitat, resta molt sovint erròniament estereotipat i desconegut per la majoria de nosaltres.
El dietari no només descriu la vida de la seva autora al Marroc sinó que també aporta abundant informació sobre el context en què aquesta es desenvolupa i, en especial, sobre els diferents trets de la cultura nord marroquina. Amb un to distès, ocasionalment mordaç i fins i tot càustic, es descriuen amb un cert grau de detallisme els costums més rellevants del poble marroquí, les festes religioses de l'Islam, els ritus, les formes de religiositat popular, les creences, la gastronomia, la rutina de la gent corrent, els oficis artesans, les formes de gaudi, la forma de viure de la família, etc.
En definitiva, aquestes cròniques ens apropen a la humanitat d’un poble amb les seves mancances, petiteses, bondats i valors que, malgrat la seva proximitat, resta molt sovint erròniament estereotipat i desconegut per la majoria de nosaltres.